NO VULL L’ESCISIÓ D’ESPANYA.

igualdadEm pregunto: ¿Com havent estat proper a la defensa de la cultura i la llengua catalana, fa 40 anys, ara em senti tan distant del camí cap a la independència?.
I es que tot i pensar, que a la nostra llengua i a la literatura catalana, se les ha de cuidar molt per la fragilitat que tenen en un món globalitzat, no veig necessari la existència de un estat català, per garantir la pervivència de la llengua i la literatura nostra.
Dels arguments econòmics de que en una Catalunya independent, hi haurien mes recursos a disposició de la societat, penso que de bones a primeres no es té en compte el daltabaix econòmic que pot suposar l’ escissió d’Espanya, amb la dinàmica econòmica i social de una Catalunya tan imbricada dins d’Espanya i de la Unió Europea.

Molts dirigents polítics, només parlen dels diners que marxen de Catalunya, per contribuir al repartiment autonòmic. Però jo no he vist deixar-se la pell per aconseguir una balança fiscal autonòmica mes justa. En canvi si que he vist posar en escena, plantejaments molt pessimistes de: no es pot fer res, només en la independència ho arreglarem.
A hores d’ara, encara no han sortit a la llum pública les balances fiscals actuals, explicades de una forma, que puguin ser enteses per tothom. Això fa mal pensar, i dona a entendre que a tots els interessa navegar entre les mentides, i enrocar-se en posicionaments i en arguments manipuladors, sense que els votants coneguem la realitat.  
Lo que hauria sigut una bona via pràctica, es a dir, aconseguir un repartiment fiscal just, s’ha donat per perduda de bon començament. Ha interessat convertir en malvats als qui tenen el poder al Estat, i no dic que no ho siguin, perquè algo de malvat hi ha en tot polític, però jo crec que, posar damunt la taula la evidencia de la raó, hauria de ser millor que deixant-se elucubrant amb mentides, com sembla que ens tenen les dos parts. Es evident que amb el victimisme, els nacionalistes han aconseguit reiteradament el poder, aquí a Catalunya, i ja fa temps que el partit que governa l’Estat, està aprofitant el separatisme, per multiplicar els vots fora de Catalunya. Estic segur, que les properes cites electorals a Catalunya i a l’Estat, encara faran mes visible aquesta dinàmica tan interessada i tan perversa.
Es normal, que si he nascut i visc a Catalunya, gairebé totes les persones en les que tinc llaços sentimentals siguin d’aquí, però en les èpoques que he residit fora de Catalunya o be dins he conviscut amb persones que no eren catalans, m’he sentit amb elles formant part de una mateixa societat, i m’he sentit company en esdeveniments importants, com va ser el pas de una dictadura a un Estat democràtic. En canvi, veig que amb el separatisme, anem cap al enfrontament i cap al immobilisme. Els canvis socials positius ara possibles, com canvi de dirigents ineptes i lladres, i reforma de Constitució si cal, no podran anar avant perquè les energies es malgastaran en l’enfrontament estèril.
Jo desitjo una societat mes igualitària, on tot hom pugui participar en el treball, on els recursos no s’acumulin en poques persones i que no n’hagin de malviure moltes mes. On la sanitat i l’educació estiguin al abast de tothom, per a no construir una societat de classes distanciades. On els dirigents que gestionen els diners públics, no siguin malversadors, ja que els diners públics surten del treball de la gent, i el bon ús d’ells hauria de ser una tasca sagrada. Estic convençut que com a català, cap aquesta societat, puc anar-hi amb totes les persones d’Espanya que la desitgen, de la mateixa forma que fa 40 anys, vam anar cap un Estat democràtic.

Jordi Prat    
Pagès. 6/09/2015
“M’interessa la veritat i la llibertat”

 

Sé el primero en comentar en «NO VULL L’ESCISIÓ D’ESPANYA.»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Traducción »