COMUNICAT DAVANT LA SITUACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA

El Moviment Cultural Cristià (MCC) a Catalunya, associació catòlica que té les seves arrels en la lluita per la justícia i la militància de l’apostolat obrer, nascuda als anys 40, amb Guillem Rovirosa, per a la promoció d’una cultura solidaria i autogestionària, davant la situació política que pateix la comunitat catalana els darrers anys, incloent-hi la convocatòria d’una consulta per la independència, comunica:
Primer
El primer problema polític, a gran distància dels altres, és la fam, fruit d’un sistema polític i econòmic mundial radicalment injust. Només els nens morts per diarrea en la darrera dècada són molts més que totes les víctimes de totes les guerres des de la Segona Guerra Mundial. Els catalans formem part territorial, política, econòmica, cultural i socialment de la Unió Europea, un dels pilars de l’actual sistema polític imperialista que provoca la fam, l’atur, l’esclavitud infantil, i la cultura de mort que sustenta aquests crims contra la humanitat.
Aquest sistema d’injustícia no es combat amb nacionalisme, sinó amb l’internacionalisme solidari. La creació d’estats ha augmentat des de la caiguda del mur de Berlín. I això és degut, precisament, al nacionalisme, que és un dels instruments polítics més idonis per a sotmetre a la majoria de la humanitat, utilitzant la vella tècnica del “divideix i venceràs”. No podem oblidar que la primera Guerra Mundial, de la qual es compleixen 100 anys, es fa amb partits socialdemòcrates que voten els crèdits per la guerra, traint l’ internacionalisme proletari que va fer tremolar el capitalisme.
Per als pobres de la terra, per als qui la solidaritat és qüestió de vida o mort, nacionalisme és sinònim de insolidaritat i per tant, de mort.
Segon
L’enriquiment d’algunes regions d’Espanya, com Madrid, País Basc i Catalunya, no és independent de l’empobriment d’altres regions d’Espanya i d’altres continents. En aquests moments, l’actitud honrada és plantejar l’enriquiment de Catalunya, i no el seu fals empobriment. Cal, per tant, exigir el reconeixement de la contribució que la resta de pobles d’Espanya i del món han fet pel poble de Catalunya al llarg dels segles i lògicament, exigir la seva restitució. No fer-ho és immoral.
La deriva que el nacionalisme català ha trobat en el «9-N» és l’excusa per inflar les veles del nacionalisme insolidari. Que una part molt important dels catalans confonguin la llibertat amb «el dret a decidir» és un altre exemple del nostre “egoisme col•lectiu”, que prioritza, legislatura rere legislatura, els “nostres privilegis” contra el Bé Comú de la humanitat.
El principal atac sofert per la democràcia a Catalunya són els innombrables casos de corrupció, els joc brut als tribunals, a les fiscalies generals, els indults i la impunitat de “l’oasi català», amb el qual les elits enriquides catalanes monopolitzen els beneficis, la posició social i el poder, igual que feien en temps de Franco. La corrupció política és un atac a la democràcia, que només eradicarem amb un profund canvi moral en la societat.
Nacionalisme i Solidaritat són incompatibles. Dues actituds oposades, dos conjunts de valors contradictoris, dues cultures polítiques antagòniques, dues visions oposades del món. La recerca de la identitat sobre la equitat, la nostra particularitat per sobre de la solidaritat amb els últims de la societat; la superposició de la nació, sobre les persones i del bé comú; allò emotiu i visceral per sobre del sentit comú i de la raó… Aquesta és una dialèctica autodestructiva per al poble català.
Tercer
L’Església Catòlica sempre ha rebutjat totes aquelles formes d’estat i les ideologies basades en l’ absolutització de la nació, en les quals la comunitat nacional o la identitat nacional esdevenen ídols. I això perquè tots els ídols acaben exigint sacrificis humans.
Sense deixar de banda la nació com una entitat cultural, l’Església Catòlica sempre ha primat la dignitat de la persona humana, el bé comú de les persones i com a conseqüència, la fraterna unitat de tots els pobles.
A Catalunya la centralitat política no la ocupa el Bé Comú, i això és precisament el que hauria de preocupar realment als cristians. El deteriorament de les arrels culturals és un debilitament del sentit del pecat social i una autèntica oposició als principis morals objectius. Quan allò universal està subordinat als particularismes, sempre es sacrifica la identitat cristiana, dividint l’Església i el poble.
El desig per la Pau, fruit de la Justícia entre tots els pobles de la terra, és sinònim, per al catolicisme, de solidaritat.
Guillem Rovirosa, català, actualment en procés de beatificació, va proclamar:
«Ni banderes, ni fronteres».
Signat: Moviment Cultural Cristià (Catalunya)

Barcelona, octubre 2.014

Sé el primero en comentar en «COMUNICAT DAVANT LA SITUACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Traducción »