Carta al noi Follet

Fa poc vaig penjar-hi al meu Facebook un enllaç d’una entrevista amb el Manuel Cruz, president de Federalistes d’Esquerres (http://www.lavozlibre.com/noticias/blog_opiniones/14/954818/manuel-cruz-hay-un-deficit-democratico-en-cataluna/1), en què, entre d’altres coses, hi posava en qüestió el model educatiu de l’immersió lingüística a Catalunya. De seguida, un conegut meu que es fa dir “Noi Follet” al seu perfil de FB, em va fer veure el seu desacord o disgust per la publicació tot penjant-me, a la casella dels comentaris, una iconeta d’aquestes que representen una mà amb el polze apuntant cap a terra, tal com feien als amfiteatres de l’Antiguitat els emperadors romans quan volien veure rodolar els caps dels cristians o dels gladiadors vençuts a l’arena.

Haig de dir que aquest “Noi Follet” és una gran persona, d’una gran integritat moral i elevat grau de compromís social amb la realitat que ens envolta. També el meu avi que en pau descansi era una gran persona, tot i haver estat falangista de jovenet i haver fet part de la Guerra en una caserna de la Guàrdia Civil; perquè de bones persones i de malparits, n’hi ha a tot arreu i de tots els colors, amb independència dels seus gustos musicals, ideologies polítiques o creences religioses. I això, malgrat que a tothom ens hi pugui semblar que la nostra religió, la nostra ideologia política, o la música que portem al nostre iPod, siguin l’única vertadera, i que tota la resta no és altra cosa que soroll enllaunat.

Haig de dir també que aquest “Noi Follet” és una de les persones més honestes que conec. Tant de bo la gentussa que ens governa fos la meitat d’honesta que ell! Si ho fossin, dirien les coses pel seu nom, i no anirien enganyant el personal, tot dient una cosa i pensant-ne una altra de diferent. Aleshores dirien, per exemple, el mateix que aquest conegut meu diu i pensa: que a Catalunya no cal ensenyar castellà a l’escola, perquè per llengua estrangera ja hi tenim l’anglès, que és de molt més profit. I que si cal ensenyar-ne una de segona, millor posem-hi l’alemany o el xinès, que també tenen molt de futur. Que el castellà només el parlen quatre fatxes, quatre xarnegos i quatre immigrants sud-americans. I que fa mal d’escoltar-lo pels carrers de Sant Andreu o de Barcelona, perquè és la llengua dels invasors i dels enemics de Catalunya, els mateixos que hi van entrar amb els fusells i els canons al 1714 o al 1939.

Si fossin honestos i diguessin això, en comptes de dir bestieses que no se les creuen ni ells, com ara que els nanos catalans, només amb dues hores a la setmana, surten de l’escola parlant i escrivint el castellà millor que els de Madrid o els de Valladolid, podríem situar-hi el debat en un altre nivell. I potser ens hi entendríem, o potser no; però si més no, tothom sabria de què parla l’altre. Aleshores podríem debatre, i decidir democràticament, si volem o no que els nanos catalans aprenguin castellà a l’escola, i amb quin grau d’aprofundiment. I després de parlar-ne, i de votar-hi si fos el cas, ja podríem anar-nos plegats a prendre’ns unes cerveses ben fresquetes i cruspir-nos unes bones llesques de pa amb tomàquet amb llonganissa de Vic, que això sí que fa país, i no l’anar-se barallant per bestieses tot donant la cara pels de dalt, mentre ells fan veure que es barallen en públic, i segueixen dinant junts a “La Bodeguilla” de torn en privat. Que en això, com en tot, els de dalt segueixen demostrant que són molt més espavilats que no pas nosaltres.

Jordi Cuevas, 17 d’agost de 2014

Sé el primero en comentar en «Carta al noi Follet»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Traducción »