Per una escola trilingüe

 

Empresaris i societat civil demanen la introducció de l’anglès a les escoles

La necessitat d’avançar cap al trilingüisme amb la introducció de l’anglés és una de les conclusions recomanades pels empresaris i personalitats de la societat civil que han contribuït a l’elaboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. «La ciutat -afirmen- hauria d’invertir en una educació trilingüe».

El president d’honor de la Caixa, Ricard Fornesa, ha demanat en aquest sentit «un trilingüisme efectiu, naturalment el català, però també un castellà profund i un anglès seriós». La majoria de consultats, en efecte, coincideix en destacar que «el baix nivell d’anglès de la població i de l’Administració és un problema».

En la mateixa línia, el director general de l’IESE, Jordi Canals, ha apuntat que «hi ha serioses deficiències en l’ensenyament secundari, la formació professional i l’ensenyament universitari». Canals ha reclamat un augment de l'»oferta de programes en anglès de primer nivell internacional».

Carlos Losada, exdirector general d’Esade, ha afegit que «hem de dominar més idiomes: el català com a llengua pròpia de Catalunya, el castellà com a llengua també nostra i patrimoni dels catalans, i després, de manera especial, l’anglès. I, potser, després d’un bon anglès, algun altre idioma: l’àrab? Això en el marc d’una educació que ens permeti una obertura al món i que faciliti la internalització de la nostra societat, sense que representi cap pèrdua de la nostra identitat sinó més aviat el seu enfortiment».

Els experts consideren que cal «enfortir els programes d’ensenyament de l’anglès, també a l’educació bàsica i insistir en el valor de la seva utilitat personal i professional». També han demanat «més llars d’infants i escoles internacionals» i «més programes i cursos internacionals a les universitats».

L’advocat Gonzalo Rodés ha demanat, per la seva banda, que ajudar els estrangers que vénen a Barcelona «perquè trobin una escola on els seus fills puguin educar-se en un idioma que no necessàriament ha de ser el català (en aquest sentit, és legítim que, en igualtat de condicions, un estranger -o un ciutadà espanyol- es decanti per una altra ciutat on no li exigeixin aprendre una llengua que, sent de valor universal, és, en canvi d’ús limitat. L’idioma no pot representar mai una limitació)».

El llibre remarca que «la ciutat no té suficients col·legis internacionals de prestigi per atendre les necessitats de les famílies estrangeres que s’hi instal·len. Les companyies internacionals tenen dificultats per captar executius d’alt nivell professional, perquè l’escolarització dels fills els pot suposar un problema».

«La llengua catalana és un fre a l’hora de captar estudiants de talent i professorat d’arreu del món», adverteix el dissenyador Carlos Ferrater mentre que  la subcomissió d’emprenedors nacionals afirma que la «generalització de l’ús de l’anglès (Barcelona, ciutat trilingüe), per donar l’oportunitat a emprenedors locals a obrir-se a altres mercats que no cobreixen per la manca de domini de l’anglès».

En aquests treballs de la Comissió de Prospectiva també han participat, entre altres, Maria Reig, presidenta de la comissió, Alfredo Bassal (cofundador de l’Instituto de la Empresa Familiar), Dídac Lee (fundador d’Inspirit), Carlos Muñoz (fundador de Vueling), Joan Roure (professor d’IESE), Emilio Cuatrecasas (soci i fundador d’Advocats Cuatrecasas), Joan Rosell (president del Foment del Treball Nacional), Jaume Roures (director general de Mediapro) o Salvador Alemany (president del Cercle d’Economia).

e-notícies (8.12.2011)