En LVdB sale este comentario a esta noti

En LVdB sale este comentario a esta noticia que reproduzco: “Toc Toc – Jueves, 1 de diciembre de 2011 a las 23:05 L’abandonament de la idea burgesa de nació espanyola, que practica el provincianisme mal portat, és una via morta. Cap administració pública regional espanyola es transformarà mai en un estat independent ni accedirà pel seu compte a cap ONU. Els nacionalismes estan en regressió a tot el món. La lluita mesquina i pessetera per “transformar” Espanya en un “Estat multinacional” és una lluita impresentable i estèril. No és res de nou que els súbdits de les dictadures, per no estar en contradicció amb les mateixes, es deixin passar la mà pel llom, com tot borrego, i ens “sentim” d’una ètnia especial ( “sóc català”), ètnia que tindria la seva pròpia cultura especial ( “porto barretina, menjo botifarra, tinc seny ,…”) i que posseeix un territori concret (” Catalunya “), que seria el substrat material de tota riquesa (neofisiocràcia, de la qual hem parlat tantes vegades). Els sentiments nacionalistes són una cosa molt lletja, com va demostrar l’expansionisme alemany en el s XX. El que proposen els provincians espanyols és la idea romàntica, estesa per l’idealisme alemany decimonònic, que hi ha una pulsió “nacional” (amb minúscules) en l’ésser humà, un sentiment que l’uneix a “la seva” terra i que explica “la seva “manera de ser. Per això és una dictadura, perquè predica l’homogeneïtat uniforme dels seus membres i la necessitat de la salvaguarda de l’estereotip, com a tasca metaindividual, “nacional”, el que pot arribar a legitimar les conductes més abjectes, a dotar-les de l’hipotètic atenuant moral de ser perpetrades per a major glòria de la “nació”, de la tribu, de l’ètnia, de la preservació de la cultura de “aquestes valls ” … el substrat territorial és essencial. Resumint, són tres elements: ètnia, cultura i territori. Les administracions públiques regionals espanyoles i els seus súbdits, convençuts de tenir raó en les seves reivindicacions anticentralistes, el que han posat en joc és el concepte “nació” amb minúscules. Pretenen substituir la Nació espanyola per la seva “nació”, en una volta enrere de la història. Es tracta de desmuntar la revolució burgesa i reconstruir un estat de menor mida (que aspira a ser com Finlàndia, però que ara és poc més que Cisjordània), muntat sobre la base, no dels ideals burgesos, sinó de les ètnies culturals medievals. Si això succeís a França, suposaria la resurrecció dels gals, els francs, els víkings, els borgonyons i els bretons, que són els cinc components del gresol de la Nació. El buit que va deixar Franco a l’esperit de les classes mitjanes va ser tan gran que, immediatament, va haver de ser omplert per les 17 impresentables dictadures de proximitat (impresentables des del punt de vista filosòfic, ja que es basen en la resurrecció del nacionalisme). Als borregos és molt fàcil ficar-los al cap que pertanyen a una nació-ramat i que els seus mals es deuen al fet que hi ha altres nacions-ramat que, tot i ser ètnico-culturalment inferiors, els exploten. El que tenim a sobre només és una estafa a terminis o, millor, una estafa de tracte successiu: Tenim un sector públic regional “cutre”, llardós, brut i hipertrofiat. El seu expansionisme ha donat lloc a un règim opressiu gairebé irreversible de dictadures de proximitat, totes del mateix caire victimista, que, a sobre, us ho fan empassar com si fos “bocatto di cardenale “; que ha fixat fèrriament fronteres internes i creat el monstre de la xenofòbia interna, a més de sembrar el menyspreu cap a hispanoamérica (quin sentit que la primera empresa industrial del país, involucradísima a llatinoamèrica, estigui en mans d’aquesta fauna provinciana hereva del pitjor franquisme, el nacionalisme ètnico-cultural-territorial! Arquitectura financera desconcertant (Caixes d’Estalvis, ideologia anti-Sicav, etc.), incapaç d’atreure i fixar capitals”.

Sé el primero en comentar en «En LVdB sale este comentario a esta noti»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Traducción »