
L’estudi, fet sobre una mostra de 21.000 persones de 14 països diferents, examina el mapa d’interessos dels europeus a través d’indicadors com la taxa de lectura de diaris, el vincle concret amb l’espai públic a través de la participació en activitats polítiques i socials, i el nivell d’associacionisme. A més, analitza el nivell de confiança interpersonal i la confiança en grups i institucions.
Així, segons es desprèn de les dades recollides, els temes de salut i ecologia són els que més interessen al conjunt dels ciutadans de la Unió Europea (amb una mitjana de 7,3 i 6,1 respectivament), una dada que concorda amb els hàbits dels espanyols que, en els dos casos, la salut (8,2) i l’ecologia (6,6), es mostren per sobre de la mitjana. Destaca especialment que Espanya aconsegueixi el grau més alt d’interès en temes culturals (6,8), molt per sobre de la mitjana (6,0), i seguida d’Itàlia (6,7) i Portugal (6,6).
El segueixen en importància els temes econòmics (6,6), científics (6,1) i tecnològics (6,1), sempre per sobre de la mitjana. No ocorre així amb els interessos polítics dels europeus, la mitjana dels quals en aquest cas voreja el suspens (5,1), ja que se situen en la zona més baixa del mapa, on Polònia (4,5) i Espanya (4,6) sobresurten com les poblacions on menys s’escarrassen a informar-se sobre aquesta temàtica.
En aquest sentit, s’aprecia un alt nivell de variabilitat entre països: la política obté un nivell alt d’interès a Dinamarca (6,7), Bulgària (5,7) i Alemanya (5,7), mentre que la mitjana d’interès és baixa, a més de Espanya i Polònia, a Portugal (4,7) i el Regne Unit (4,8).
Metges i mestres, el més valorats
Respecte a la confiança que susciten diferents grups professionals que juguen un paper destacat en la societat, els europeus confien preferentment de manera unànime en els metges (7,2), mestres (7,0) i científics (6,8), segments vinculats amb el coneixement i la formació. Alhora, els policies (6,3), militars (6,1), ecologistes (6,1) i jutges (6,0), tendeixen a ser avaluats favorablement en tots els països.
Els religiosos (5,4), funcionaris (5,2), empresaris (5,0) i periodistes (4,8) divideixen les opinions i els nivells de confiança tendeixen a ser més variables, tant entre països com a dins dels mateixos, tot i que tendeixen a situar-se a la zona mitjana de confiança. Per part seva, els polítics (3,4) se situen en l’extrem de menys confiança en tots els països i reben la pitjor valoració dins de l’estudi.
Una percepció que s’agreuja en el cas d’Espanya, on els ciutadans consideren als polítics (3,1) el pitjor grup professional amb diferència, un punt per sota dels religiosos, també suspesos (4,3). En aquest sentit, els espanyols són els ciutadans europeus que pitjor valoren el col·lectiu religiós, per darrere de Bulgària (4,0).
Alhora, els ciutadans posen en dubte la seva confiança en els funcionaris (5,0), empresaris (5,2), i jutges (5,4), sempre amb qualificacions per sota de la mitjana europea. I el mateix passa amb els militars espanyols (5,7) que, juntament amb els de Bulgària (5,3), Suècia (5,5) i Dinamarca (5,6), són els que reben un pitjor avaluació per part dels seus ciutadans.
Amb relació a la seguretat que inspiren les institucions, els espanyols castiguen especialment partits polítics (3,4 respecte del 3,8 de la mitjana europea), sindicats (4,1 davant de 4,9), autoritats religioses (4,2 davant de 5,2), Govern (4,5 davant de 4,6) i Tribunals de Justícia (5,2 davant de 5,7). En canvi, la seva valoració més positiva la reben les universitats (7,0) i les ONG (6,0).
Sé el primero en comentar en «Els espanyols són els europeus menys interessats en qüestions polítiques»