Preocupació al PSC a menys d’un any de les eleccions

Tot apunta a un descens del PSC a les autonòmiques del 2010Josep Tordera.- El PSC afronta amb molta preocupació el procés electoral que ha de culminar com a molt tard el novembre de l’any vinent amb la celebració de les eleccions catalanes. Les enquestes no són gens bones per a ells: CiU creix i ni els socialistes en particular ni el tripartit en el seu conjunt es veuen refrendats pel suport ciutadà. Amb els resultats de les enquestes actuals, un pacte CiU-PP li donaria la presidència de la Generalitat a un Artur Mas que és ben conscient que el seu partit ja no li donarà una quarta possibilitat si aquesta vegada torna a fracassar. Per això mateix al carrer de Nicaragua donen per fet que Mas, si cal, tornarà a oferir “l’oro i el moro” a ERC per fer-se amb la presidència.

El president Montilla i el seu partit són conscients que fan front a les eleccions amb una motxilla plena de rocs extremadament pesants: El Govern català, i per tant el PSC, pagarà una part del malestar ciutadà per les conseqüències de la crisi econòmica. L’encís que molts catalans, socialistes o no, sentien per Zapatero s’ha anat esvaint de mica en mica fins extrems molt importants, en alguns casos per la seva política envers Catalunya, i en molts d’altres per la seva gestió global al front del Govern espanyol. I a més, el PSC tem per les conseqüències que pot generar una sentencia dura del Constitucional sobre l’Estatut. Si a Catalunya s’instaura un sentiment general de que “Espanya ens maltracta”, el PSC tindrà serioses dificultats per seguir venent la seva aposta federal que permeti que Catalunya es trobi còmoda a Espanya.

Una cosa sembla evident: el PSC no pot governar en solitari. Però resulta que les altres opcions semblen molt difícils de posar en pràctica. En una situació de crisis hi ha sectors de la societat catalana que aposten per un govenr sociovergent. Però no fa gaires dies, dos dels dirigents més destacats del PSC i de CDC; José Zaragoza i Felip Puig respectivament, han expressat públicament el seu desacord amb aquesta possibilitat. Val a dir que Zaragoza i Puig expressen el sentiment majoritari dins les seves formacions. Caldria pensar doncs, que aquest és ja un assumpte tancat si no fos perquè també hi ha socialistes i convergents de pes que creuen que aquesta és la millor fórmula per afrontar una situació molt complicada entre les que cal remarcar les conseqüències que podrà tenir la resolució del Constitucional sobre l’Estatut, la crisi econòmica que no sembla que es vagi a acabar, aplicar el nou finançament de Catalunya, entre d’altres. Val a dir també que l’aliança entre convergents i socialistes segueix essent la fórmula preferida pels sectors empresarials. O sigui que, descartada la sociovergència?, doncs sí, però potser no ho sigui del tot.

Igual de poc clara és la possibilitat que hi hagi una tercera edició del govern d’esquerres. Dos dels socis, PSC i ICV-EUiA han manifestat la seva voluntat de repetir, mentre que ERC, com ha passat les dues anteriors vegades opta públicament per l’equidistància. En principi, cap novetat en relació a anteriors eleccions, però –deixant de banda, que ja és molt deixar, els resultats a la baixa dels sondejos– ara mateix s’està vivint una greu discrepància interna amb motiu de l’impost de succesions PSC i ERC han pactat una sensible reducció de l’impost mentre que Iniciativa ja ha dit que hi votarà en contra. Aquesta sorollosa discrepància interna, que no ha estat la primera i tampoc serà la darrera, és un impediment definitiu per un tercer tripartit? Seria un error donar-ho per impossible, però hi ha motius per pensar que aquesta vegada l’aliança pot resultar més difícil d’aconseguir. Sobretot perquè a l’igual que al PSC hi ha molt militant i votant disgustat amb les que creuen excessives concessions a ERC, a les files republicanes passa el mateix en relació als socialistes.

Una altra dificultat per a la repetició del tripartit vindria donada pel possible descens del vot d’Esquerra com a conseqüència de l’aparició de la candidatura de Reagrupament.cat i de la possibilitat de que Joan Laporta també es presenti a les eleccions. I si aquestes candidatures poden fer mal a ERC, caldrà veure com poden afectar al PSC les llistes espanyolistes de la UPyD de Rosa Díez i les candidatures xenòfobes de la Plataforma per Catalunya doncs és prou sabut que a la resta d’Europa, en situacions de crisi, els partits d’extrema dreta recapten vots entre els sectors socials més perjudicats econòmica i laboralment, explotant la por als nous immigrants.

Finalment, és evident que el PSC no pensa governar amb el PP, per més que CiU intenti fomentar aquesta temença. Vist tot això, el que ara es pregunten els dirigents socialistes és com s’ho hauran de fer per poder seguir a la Generalitat. I la resposta no sembla gens fàcil de trobar.

eldebat.cat (9.12.2009)

Sé el primero en comentar en «Preocupació al PSC a menys d’un any de les eleccions»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Traducción »