E.Pardo Ferrer.- Només ha durat un dia. La placa que la tinent d’alcalde Imma Mayol va inaugurar la setmana passada davant de la casa on va viure el pensador Manuel Sacristán ha tingut una vida curta. El monument, composat per una làmina de metall i plantes al voltant, ha aparegut destrossat per un corrosiu. S’havia de penjar al portal de l’edifici –Diagonal 527– però la propietària s’hi va negar argumentant que Sacristán “havia fet mal”, segons reporta Salvador López-Arnal, en un article al web Rebelion.
Sacristán estudià dret i filosofia a Barcelona. El 1954 marxà a Münster, on va fer estudis de lògica, i alhora va prendre contacte amb el pensament marxista, i especialment amb les obres de Györgi Lukács. De nou a Barcelona fou professor des de 1956 a les facultats de filosofia i econòmiques.
La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català, cosa que el dugué a ser detingut en diverses ocasions per la Brigada Político Social. A causa de les seves idees marxistes, el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona. El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona. Readmès per la Universitat en fou novament expulsat el 1973, però ja el 1976 hi tornà per quedar-s'hi.
Molt marcat a Alemanya pel marxisme, en fou un dels principals introductors a Espanya. La seva principal aportació teòrica rau en la crítica a l'antiracionalisme de Martin Heidegger i, en general, a donar una base lògica a la racionalitat que permetés superar l'existencialisme i el neopositivisme. Conseqüentment, va entendre la filosofia com una concepció del món basada en les ciències positives, i que només es pot estudiar des d'una perspectiva multidisciplinària.
Director de les revistes Materiales i Mientrastanto, abordà la crisi del model soviètic, i la problemàtica del comunisme a l'estat espanyol, especialment davant la qüestió de les nacionalitats.
Les seves obres més importants són: ‘Las ideas gnoseológicas de Heidegger’, 1958; ‘Introducción a la lógica y al análisis formal’, 1964; ‘La formación del marxismo en Gramsci’, 1967 i ‘Lenin y el filosofar’, 1970. És autor també de treballs sobre temes literaris i artístics: sobre Goethe (1963), Heine (1964), Brossa (1969) i Raimon (1973).
eldebat.cat (16.12.2008)
Sé el primero en comentar en «La placa dedicada al filòsof marxista Manuel Sacristán apareix trencada a poc d’inaugurar-se»