No sé si és massa correcte i sobretot aceptable per la ciutadania de Catalunya que amb el greu crisi que s’està iniciant, el Govern de la Generalitat de Catalunya no prefereixi dedicar tots els seus recursos i els seus esforços a solucionar els problemas interns del país que són més necessaris (sanitat, educació, obres públiques, etcétera), i es posi a crear delegacions a París, Berlín, Londres…, amb el dispendi que puposa, partint de la base que el sou assignat al delegat de París, per cert, germà del senyor Carod-Rovira, suposa més de 80.000 euros l’any, segons el publicat en aquest diari.
M’esgarrifa el que deuen pensar aquells pares de familia que estan pendents d’un expedient de regulació de treball per crisi de la seva empresa, els pensionistas, viudes i orfes de pensions mínimes, els treballadors que cobren el subsidi d’atur i tots aquells que ratllen els llindars de la pobresa davant d’aquests aires de grandesa d’alguns polítics. Parafrasejant l’honorable senyor Jordi Pujol: “Això, ara, no toca”.
Josep M. Moix Cabeza (Montblanc)
La Vanguardia-Cartas de los Lectores (13.09.2008)
Sé el primero en comentar en «Delegacions catalanes»