Sóc un ateu del nacionalisme (i compreu el llibre de Matthew Tree)

“Sé per experiència que els creients, si no es limiten a practicar els seus ritus entre ells, poden – en un tres i no res – tornar-se insistents, coercitius i de vegades perillosos”. Matthew Tree diu això de les religions organitzades en el seu últim llibre, el magnífic “La vida després de Déu” (Ara llibres). Tree defensa el seu ateisme durant les 191 pàgines de d’aquesta obra, que val la pena que la comprin per Sant Jordi. I després de llegir-lo tinc clar que sóc un ateu del nacionalisme. No per el que digui Tree, que respecta el nacionalisme català, que quedi clar que el llibre està dedicat a la religió i al comportament dels fidels, sinó perquè alguns dels arguments que ell aplica a les creences sobrenaturals a mi em serveixen per refermar la meva poca adhesió a qualsevol nacionalisme, sigui català, espanyol o europeu.

Deixem les meves dèries personals i parlem d’aquesta magnífica obra: Tree deixa clar el seu respecte per les persones que volen creure en qualsevol Déu, ja que és la millor manera que et deixen viure en pau. Quan diu “mostro aquest respecte pels creients perquè vull –desitjo fervorosament- que em deixin en pau. Vull viure la vida sencera –massa curta com és- sense que hi hagi la més mínima interferència per part dels creients (de qualsevol religió)” demostra una saviesa sense límits. Jo no sóc ateu, però entenc la seva postura.
 
Al llibre trobem una anàlisi d’alguns dels tòpics més estesos de les grans religions organitzades, i Tree explica les “trampes” que han fet servir per convèncer a milions de fidels. No és una obra amb vocació d’atacar la religió basant-se en quatre tòpics anticlericals, el que fa l’autor és explicar amb arguments el perquè creu que tot el món religiós és, en el fons, una enganyifa, “un sistema creat per explicar-te el món, per omplir el buit del desconeixent últim de la vida, la mort i el sentit de tot plegat”. Quan comenta la persecució que va patir Salman Rushdie o els dibuixants danesos que van fer les caricatures del profeta, ho fa explicant els fonaments de la religió musulmana.
 
És una obra personal i ben documentada, que no vol “convertir” ningú a l’ateisme, simplement explica les seves raons, i prou. No comet l’error de fer “apostolat” de la seva anti-fe, i s’agraeix.

Sergi Fidalgo

e-notícies (24.04.2008)