Francesc Ràfols
Els ecologistes critiquen aquest projecte perquè asseguren que la seva execució dificultaria el control dels abocaments. El portaveu de Greenpeace, Julio Barea, creu que d’aquesta manera “serà més complicat saber qui llença què al mar”. El GEPEC hi afegeix que el macroemissari “és una greu amenaça per a la Costa Daurada, ja que duplicarà la quantitat d’abocaments d’aigües residuals industrials altament contaminants”. El seu portaveu, Joan Ramon Mendo, diu que, “si l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fes bé la seva feina, potser no seria tan difícil, però els controls que fa són força laxos, en periodicitat i en rigor”.
Canonades
El recurs d’una canonada entre les instal·lacions industrials i alta mar és una de les alternatives més utilitzades per les empreses per desfer-se dels seus residus. L’argument que la immensitat marina diluirà tot el que se li aboqui és el que s’argüeix per defensar aquesta política. A Catalunya, el més conflictiu és el que hi ha a Tarragona, tot i que en altres indrets amb presència industrial també n’hi ha. Fa tretze anys, l’AEQT i el Departament de Medi Ambient van signar un primer conveni per tal de començar a posar ordre en el desgavell que hi havia al voltant d’aquesta activitat.
La ubicació prevista d’aquest macroemissari és a una distància superior a la dels actuals, a uns 2 quilòmetres de la costa. El GEPEC critica que “l’elevada càrrega contaminant, la combinació de multitud de substàncies tòxiques, l’augment de la quantitat total abocada —1.000 litres per segon— i els efectes sobre el medi marí seran severs i evidents. En les al·legacions presentades fa un any, l’entitat alertava sobre les afectacions a nombroses espècies vegetals i animals.
eldebat.cat (3.03.2008)
