Redacció
Segons els càlculs de Gestha, realitzats creuant les dades dels trams de la base imposable de l'Impost de Patrimoni amb les dades de la banca privada, el 18% de les persones amb uns béns valorats en una forquilla d’entre mig milió i un milió d'euros defrauda actualment a la Hisenda Pública, mentre que l'evasió puja al 45% en patrimonis estimats entre un i 10 milions d'euros. En aquest sentit, els Tècnics d'Hisenda expliquen que les majors bosses d'evasió fiscal de les grans fortunes se centren, principalment, en aquelles propietats relacionades amb capital mobiliari i immobles, que vénen a representar actualment el 93% de tots els béns i drets declarats.
Per la seva banda, els béns vinculats a activitats econòmiques, les assegurances i rendes, així com els vehicles, pells, joies i objectes d'art són també "focus sospitosos de frau", segons Gestha, però de menor quantia patrimonial. En l'actualitat, tan sol 132 contribuents declaren un patrimoni net superior als 30 milions d'euros, cosa que suposa uns ingressos per a les arques públiques de gairebé 42,5 milions, és a dir, una mitjana de 322.000 euros per declarant. Al voltant de 2.525 ciutadans declaren un patrimoni net total entre 6 i 30 milions d'euros, aportant el 10% de la recaptació de l'Impost de Patrimoni.
El cas alemany
Sobre l'actuació duta a terme a Alemanya, Gestha considera que l'operació iniciada recentment per la Cancelleria de Merkel contra un miler d' "adinerats" sospitosos d'haver ocultat al fisc grans quantitats de diners transferides al paradís fiscal de Liechtenstein és "exemplaritzant" i ha de servir "de model" a l'administració tributària espanyola per a actuar contra els focus principals d'economia submergida en el nostre país. En concret, els Tècnics d'Hisenda afirmen que aquest " cop reixit" contra el frau fiscal pilotat pels serveis secrets germans (BND), Hisenda, les fiscalies de delictes fiscals i la policia alemanya contrasta amb la "tímida col·laboració i coordinació" amb que l'Agència Tributària espanyola està dirigint la lluita contra el frau, "molt poc inclinada a compartir bases de dades, personal i actuacions amb les administracions autonòmiques i locals".
D'altra banda, apunten que el fet que aquesta operació se centri en les actuacions presumptament delictives d'empresaris, alts directius i grans fortunes posa de manifest que la lluita contra el frau fiscal no ha d'entendre “d’èlits financeres", com tampoc de "colors polítics", sinó de criteris de "eficàcia, voluntat i aplicació de la llei" en benefici de la societat en general.
Reducció de l’economia submergida
L'economia submergida se situa en el 23% del PIB. El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va lamentar que mentre altres països de l'entorn, com Alemanya, l'economia submergida del qual representa el 6% del PIB, "centren els seus esforços" a reduir el frau, Espanya segueix "allunyada" de la mitjana europea, amb unes bosses de frau que ronden el 23% del PIB i acapara la quarta part dels bitllets de 500 euros de la zona euro. En aquest sentit, Gestha recorda que la xifra d'economia submergida a Espanya podria reduir-se en 10 punts percentuals fins al 13% del PIB, en la mitjana dels països de l'entorn, recaptant solament per impostos uns 21.000 milions d'euros anuals, si s'autoritza als 8.000 tècnics del Ministeri d'Hisenda per a controlar les declaracions de la renda d'aquestes grans fortunes.
eldebat.cat (21.02.2008)
Sé el primero en comentar en «Quasi el 9 de cada 10 dels espanyols més rics no paguen l’Impost sobre Patrimoni»